DeCavalls

El Contacte Humà

2008-06-02T09:27:00.000-07:00

Farà uns mesos, una client americana va venir a veure la nostra eugassada i a provar cavalls. Era una noia que es notava que en sabia un pilot de cavalls. Al final, no va comprar però em va fer notar quelcom que fins aleshores considerava normal.

Ens va dir que en masses ocasions s’havia trobat que, quan anava a veure un cavall, aquest se n’anava a l’altra extrem de la quadra amb poques ganes de veure a ningú. Per no parlar dels poltres que viuen als camps amb les seves mares, que no es deixaven tocar ni a la de tres.

Va comentar que, en el nostre cas, els postres animals responien amb naturalitat a la presència humana i s’acostaven a ells.

Suposo que el fet que estiguem força a sobre dels nostres cavalls - per a qual cosa, no s'inquieten amb nosaltres - permet que jo pugui fer fotos com aquestes. (Federal i Muntanya)

Resumint la qüestió amb una frase divertida: “Volem cavalls, no lleons!”

Mandra

2008-05-31T11:15:00.000-07:00

Aquí tenim a la Carbonera, en un moment d'avorriment en l'última sessió de fotos.

Si és que quan hi ha son...

Benvingut Tango!

2008-05-26T01:38:00.000-07:00

Des de fa poc tenim un nou poltre a l’eugassada. Es diu Tango, és castany, va néixer fa 4 dies i és fill de la Muntanya i en Llorón.

S’ha de dir que l’animal ho va posar difícil. És el primer poltre de la seva mare i potser es va notar la inexperiència. El poltre es va quedar a mig camí i no sabia si sortir i entrar. Va ser llavors quan es van haver de prendre mesures, agafar la cama de l’indecís animal i estirar cap enfora per evitar una desgràcia.

Normalment les eugues eviten les persones quan han de parir - busquen certa intimitat en aquest moment -, fins i tot arriben a aguantar-se el part si veuen molt de moviment al seu voltant. Això no vol dir que no s’hagi d’estar atent quan és a punt de donar a llum ja que sempre hi poden haver complicacions al part - com en aquest cas - i sempre s’és a temps de donar un cop de mà. Això sí, mantenint un distància prudencial envers l’animal per no estresar-lo.

Feliçment doncs, en Tango va acabar sortint.

I mentre esperàvem a que el poltre comences a mamar - ja començava a fer-se fosc - va sortir el tema del com es diria en nou animal. Anàvem llençant propostes, rememorant - com fem amb els últims poltres que han nascut - noms d’antics cavalls nostres : Gironí, Vagabundo, Federal - no, aquest ja està agafat -, etc.

Fins que la Susi - una de les nostres genets i cuidadores - misteriosament va començar a pensar en balls de saló. Merengue, Bolero, Mambo.

Ja teníem nom.

Benvingut Tango.

Salutacions a tothom!

2008-05-25T17:02:00.000-07:00

Ens agraden els cavalls. De fet, ens agraden tant com per arribar a dedicar-nos-hi. Som una petita eugassada familiar situada a Castelló d’Empúries i des de fa uns cinc anys que anem tirant endavant el projecte de criar els nostres animals.

Habitualment, el món dels cavalls s’acostuma a veure de manera força idíl·lica: un grup de gent que munta i cuida els seus cavalls, que els hi donen pastanagues, que treballen amb ells i que gaudeixen amb el seu progrés a les pistes, que van a passejar per la platja amb ells, que s’emocionen quan veuen néixer un nou poltre i que, en general, s’ho passen “pipa”.

I, si hem de fer justícia, s’ha de dir que n’hi ha molts de moments d’aquests. Aquesta seria a part divertida.

Però - perquè negar-ho? - el dia que has de travessar infinitats de camps impracticables - el dia abans va ploure - amb un carro carregat de menjar, o quan un d’aquests animalons et llença alegrement pels aires sense saber ben bé perquè, o quan has de fer guàrdia durant tota una nit per vigilar la salut d’un pobre cavall al que li ha vingut un mal de panxa infernal; és en aquests moments quan aquests animalons aconsegueixen treure’t de polleguera. Una mica.

Però, en el fons, aquest última també és un part força divertida depèn com es miri.

Així doncs, obrim aquest blog.

Benvinguts a la nostra eugassada.