Farà uns mesos, una client americana va venir a veure la nostra eugassada i a provar cavalls. Era una noia que es notava que en sabia un pilot de cavalls. Al final, no va comprar però em va fer notar quelcom que fins aleshores considerava normal.
Ens va dir que en masses ocasions s’havia trobat que, quan anava a veure un cavall, aquest se n’anava a l’altra extrem de la quadra amb poques ganes de veure a ningú. Per no parlar dels poltres que viuen als camps amb les seves mares, que no es deixaven tocar ni a la de tres.
Va comentar que, en el nostre cas, els postres animals responien amb naturalitat a la presència humana i s’acostaven a ells.
Suposo que el fet que estiguem força a sobre dels nostres cavalls - per a qual cosa, no s'inquieten amb nosaltres - permet que jo pugui fer fotos com aquestes. (Federal i Muntanya)
Resumint la qüestió amb una frase divertida: “Volem cavalls, no lleons!”
