S’ha de dir que l’animal ho va posar difícil. És el primer poltre de la seva mare i potser es va notar la inexperiència. El poltre es va quedar a mig camí i no sabia si sortir i entrar. Va ser llavors quan es van haver de prendre mesures, agafar la cama de l’indecís animal i estirar cap enfora per evitar una desgràcia.
Normalment les eugues eviten les persones quan han de parir - busquen certa intimitat en aquest moment -, fins i tot arriben a aguantar-se el part si veuen molt de moviment al seu voltant. Això no vol dir que no s’hagi d’estar atent quan és a punt de donar a llum ja que sempre hi poden haver complicacions al part - com en aquest cas - i sempre s’és a temps de donar un cop de mà. Això sí, mantenint un distància prudencial envers l’animal per no estresar-lo.
Feliçment doncs, en Tango va acabar sortint.
I mentre esperàvem a que el poltre comences a mamar - ja començava a fer-se fosc - va sortir el tema del com es diria en nou animal. Anàvem llençant propostes, rememorant - com fem amb els últims poltres que han nascut - noms d’antics cavalls nostres : Gironí, Vagabundo, Federal - no, aquest ja està agafat -, etc.
Fins que la Susi - una de les nostres genets i cuidadores - misteriosament va començar a pensar en balls de saló. Merengue, Bolero, Mambo.
Ja teníem nom.
Benvingut Tango.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada