Habitualment, el món dels cavalls s’acostuma a veure de manera força idíl·lica: un grup de gent que munta i cuida els seus cavalls, que els hi donen pastanagues, que treballen amb ells i que gaudeixen amb el seu progrés a les pistes, que van a passejar per la platja amb ells, que s’emocionen quan veuen néixer un nou poltre i que, en general, s’ho passen “pipa”.
I, si hem de fer justícia, s’ha de dir que n’hi ha molts de moments d’aquests. Aquesta seria a part divertida.
Però - perquè negar-ho? - el dia que has de travessar infinitats de camps impracticables - el dia abans va ploure - amb un carro carregat de menjar, o quan un d’aquests animalons et llença alegrement pels aires sense saber ben bé perquè, o quan has de fer guàrdia durant tota una nit per vigilar la salut d’un pobre cavall al que li ha vingut un mal de panxa infernal; és en aquests moments quan aquests animalons aconsegueixen treure’t de polleguera. Una mica.
Però, en el fons, aquest última també és un part força divertida depèn com es miri.
Així doncs, obrim aquest blog.
Benvinguts a la nostra eugassada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada